Francesc Mompó i Valls

 

LXXXIII “Li faltaren un parell de síl·labes per acabar el poema, però ja no li quedava pell.”

                  “Le faltaron un par de sílabas para acabar el poema, pero ya no le quedaba piel.”


LXXI “Quan els versos s’omplin de sang, la poesia ha d’esdevenir una arma contra el feixisme.”

“Cuando los versos se llenan de sangre, la poesía se tiene que convertir en una arma contra el fascismo.”

Francesc Mompó 

aforismos poéticos "De res poética"

El petit Editor


Bienvenido Francesc Mompó a EL CLAROSCURO.

Gracias por aceptar mi invitación




Francesc Mompó i Valls. Escritor nacido en  l'Olleria (València), ciudadano de los países catalanes. 

Ha publicado 14 novelas, entre las que se cuentan 3 en la editorial Alfaguara: Els ulls del llac, L’ull de Zeus, Terra de déus; 4 novelas en la editorial Tabarca: L’elegit, Els greixets, Amable y Uendos; Camí d’amor de la editorial Perifèric; Els fantasmes del Lacrima Coeli de la Editorial Bullent; Somiant amb Aleixa de la editorial Bromera; El vol de l’Esparver de la Editorial Voliana; Fronteres de vidre en la Editorial Germania; Com ales d’àngel negre en la  Editorial El Petit Editor y Prosceni blau en Onada Edicions. 

9 poemarios publicados: Viàtic Marí (Ed. La Forest d’Arana), De la fusta a l’aigua (Ed. Onada), 55 maneres de mirar València ( Ed. Germania), Suc de magrana (Ed. Germania), Atlàntic (Voliana Edicions), Insectostomia (El Petit Editor), De res poética (El Petit Editor), Llegint Celan (Perifèric Edicions), Versos oceànics (editorial Bromera). Ha sido coautor de 4 libros de texto escolar para la Editorial Santillana.

Ha obtenido varios premios y, así mismo, también ha sido finalista en otros: premio La Forest d’Arana (1994), Finalista Premio Narrativa Juvenil Ciudad de Torrent (2005), Finalista III Premio Narrativa Juvenil Ciudad de Borriana (2005), VII Premio Narrativa juvenil Ciudad de Torrent (2006), Premio literatura Juvenil Benvingut Oliver de Catarroja (2008), Premio Literatura Erótica La Vall d'Albaida (2010), Premio de Poesía Josep M. Ribelles de Puçol (2010), el XX Premio de la Crítica de los Escritores Valencianos (*AELC)  y Premio Ciutat de Valencia(2019). 

Escribe artículos de crítica literaria en diversos medios de comunicación, tanto prensa escrita como digital. Perteneció a la Junta directiva de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha sido traducido al Castellano, italiano y portugués. Aparece en varias antologías de escritores catalanes, revistas, periódicos. Docente de lengua y literatura catalana; y ha participado en varios festivales de los países catalanes, Argentina, México y Colombia. 


**


¿Quién es Francesc Mompó?

Francesc Mompó es solo un poeta que escribe novelas.


**


¿Qué es la poesía?

Respondo con un extracto de la introducción a mi próximo libro de poemas que saldrá en septiembre, titulado “Enfiladís en el fum” (Enredándose/enfilándose en el humo). Lo pongo primero en catalán y te lo traduzco.


“...és una costant que els pensadors, siguen o no creadors, acaben plantejant-se el tema de la inspiració i intentant donar-ne algun tipus de resposta. Bé, arriba el moment de dir la meva al respecte. Hem utilitzat diverses vegades tot tipus de mitologies per explicar l’inexplicable i, com no, el tema de la inspiració: que si el Parnàs, que si els déus, que si les muses... descregut de mena com sóc, no vaig ara a justificar teologies per assaonar el concepte d’inspiració. D’on no n’hi ha, no en raja. I tanmateix, no negue l’energia inspiradora; tot al contrari, la defense amb passió. El contrari seria deixar l’obra d’art en general i la poesia en particular només en mans de la deducció intel·lectual, cosa que no crec en absolut. 
Aleshores, què entenc per inspiració? Què impregna l’actitud i la voluntat del poeta per escriure de tal manera que faça fluir art del diccionari i de la gramàtica? Bé, la capacitat individual i intransferible que tenen algunes persones de retenir l’abstracció de les sensacions amb què atravessa la vida i la capacitat de recuperar-les i transformar-les mitjançant l’esforç, la cultura i la intel·ligència. D’ací prové la inspiració. El poeta és capaç d’interioritzar una anècdota, un tema, un concepte, una visió... el que fóra, passar-lo per aquest sedàs de paradigma de sensacions que ha anat acumulant en el seu devenir i començar a construir un nou ésser amb bellesa pròpia. Evidentment que haurà de tirar mà de la intel·ligència i de l’esforç, més faltaria; un poema mai no ix fet del fetge. Podria ser un vers per casualitat, però mai no tot un poema sencer. S’engendra la idea, passa per l’amniòtic aliment, naix i se l’educa fins que heus ací, apareix el poema. Evidentment aquest embrió de teoria de la inspiració no deixa de ser això, una teoria més; però és la meva.”


“... es una constante que los pensadores, sean creadores o no, acaben planteándose el tema de la inspiración e intenten dar algún tipo de respuesta. Bien, ha llegado el momento de decir lo que pienso al respecto: Hemos utilizado varias veces diversas mitologías para explicar lo inexplicable y, como no, el tema de la inspiración: que si el Parnaso; que si los dioses; que si las musas... Escéptico como soy, no voy a utilizar ahora teologías para sazonar el concepto de inspiración. “De dónde no hay, nada sale”, y sin embargo, no niego la energía inspiradora; muy al contrario, la defiendo con pasión. Lo contrario sería dejar la obra de arte en general, y la poesía en particular solamente en manos de la deducción intelectual, cosa en la que no creo en absoluto. 
Entonces, ¿Qué entiendo por inspiración? ¿Qué impregna la actitud y la voluntad del poeta para escribir de tal forma que haga fluir arte del diccionario y de la gramática?. Bien, la capacidad individual e intransferible que tienen algunas personas de retener la abstracción de las sensaciones que le han ocurrido a través de la vida, y la capacidad de recuperarlas y de transformarlas mediante el esfuerzo, la cultura y la inteligencia. De aquí proviene la inspiración. El poeta es capaz de interiorizar una anécdota, un tema, un concepto, una visión, pasarlo por este tamiz de paradigma de sensaciones que ha ido acumulando a lo largo de su vida y empezar a construir un ser nuevo con belleza propia. Evidentemente,  tendrá que echar mano de la inteligencia y del esfuerzo, hasta ahí podríamos llegar; un poema nunca sale solo del hígado. Podría darse un verso por casualidad, pero nunca un poema entero. Se engendra la idea, pasa por el amniótico alimento, nace y se le educa hasta que, míralo, aparece el poema. Evidentemente este embrión de teoría de la inspiración no deja de ser eso, una teoría más; pero es la mía.”



LES ARTÈRIES DE LA POÈTICA

El posat prosaic de l’escorça del pi vell és força poètic perquè la saba és sang de la meva carn i la terra on creix, ignorant de tot, és l’escampada de versos que mai no vaig decidir escriure. Aixequeu els braços fins a la caròtida de les meves branques i assaborireu la flaire de les imatges ocultes. Si encara la síndrome d’Stendhal no us ha deixat paralitzats com un canyot sec, descendiu per les artèries pèlviques amb les cuixes obertes per sentir la voràgine del cicle; cercle viciós que transgredeix les regles de la lògica. De l’esbarzer silvestre als semàfors dels bulevards, una xarxa d’artèries que teginen l’abisme on visc. Algunes andrones estratègicament situades em permeten de traure el cap i robar les vostres misèries. Estimats lectors, vosaltres triàreu descansar a l’ombra d’aquestes branques.


LAS ARTERIAS DE LA POÉTICA

La pose prosaica de la corteza del viejo pino es fuerza poética porque la savia es sangre de mi carne y la tierra donde crece, ignorante de todo, es el desparrame de versos que nunca decidí escribir. Levantad los brazos hasta la carótida de mis ramas y saboread el aroma de las imágenes ocultas. Si aún el síndrome de Stendhal no os ha dejado paralizados como una caña seca, descended por las arterias pélvicas con las piernas abiertas para sentir la vorágine del ciclo; círculo vicioso que trasgrede las reglas de la lógica. Desde la zarzamora silvestre hasta los semáforos de los bulevares, una red de arterias que artesonan el abismo donde vivo. Algunos desagües estratégicamente situados me permiten sacar la cabeza y robar vuestras miserias. Queridos lectores, vosotros elegisteis descansar a la sombra de estas ramas.

De l’apartat dedicat a Lautréamont 
Atlàntic. Ed.Voliana. 2015





HAGIOGRAFIA DE SAVIESA

La llum
plena d’invocació
cercà la neu
enllà de l’imaginari fongué
als lloms dels llibres
la daurada ànsia dels fotons
en una bellesa fugissera

Dama alba
nua fins al dolor
al bell mig de l’abraçada
dels oceans
metamorfosi de l’aigua
del desig
preludi de la sal

Filla de la cova
uneixes la nit al llostre
en l’instant intens
de la besada
et mira per les escletxes
de les parpelles
sóc aquí sóc jo
aquella que cercaves
entre l’onatge dels somnis

Els llavis entreoberts
de vocals líquides
callen i esperen
els pits s’apamen als ulls
deixebles del plaer
llum i gel encès en el gest

Temps acròbata en la paraula
sintaxi del deler
gramàtica pia de l’eròtica
absència del fang
emergent
als dictats dels dits
hagiografia de saviesa.


HAGIOGRAFIA DE SABIDURIA

La luz
llena de invocación
busca la nieve
más allá del imaginario fundió
en el lomo de los libros
el ansia dorada de los fotones
con una belleza huidiza

Dama alba
desnuda hasta el dolor
en el justo centro del abrazo
de los océanos
metamorfosis del agua
del deseo
preludio de la sal

hija de la cueva
unes la noche al alba
en el intenso instante
del beso
te mira por las rendijas
de los párpados
estoy aquí soy yo
aquella que buscabas
entre el oleaje de los sueños

Los labios entreabiertos
de vocales líquidas
callan y esperan
los pechos se acoplan a los ojos
discípulos del placer
luz y hielo encendido en el gesto.

Tiempo acróbata en la palabra
sintaxis de las delicias
gramática pía de la erótica
ausencia del barro
emergente
al dictado de los dedos
hagiografía de sabiduría.


Versos oceánicos
Ed. Bromera 2019




ALAMBICS I HAIKUS

Sé de l'alquímia
que canta al fons del pou;
obre les cuixes.

ALAMBIQUES Y HAIKUS

Sé la alquimia
que canta en el pozo;
Abre las piernas.

Jugo de granada.
 Ed. Germania 2014

**


Comentarios

Entradas más populares de este blog

Winston Morales Chavarro

Pedro Yohandris Giraldo Sánchez

Angélica Vargas